TRES TOMBS LLIURES DE PATIMENT ANIMAL

La festa del Tres Tombs se celebra en motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. En aquesta celebració els vilatans podran gaudir d’una rua animal on veuran tot d’èquids ben guarnits i formosos. Malauradament, aquest dia no tots ho passaran bé.

Aquests cavalls, ponis i ases tan bells i imponents patiran una jornada de gran estrès físic i emocional en un passeig pel centre de la vila mentre centenars de persones criden i fan soroll (cal tenir present la gran sensibilitat auditiva que tenen). No cal que hi hagi sang per a que hi hagi patiment. La gent que assisteix als tres tombs ho fa amb ànim d’admirar i compartir un matí amb cavalls, ases i ponis però la majoria no se n’adona que, fent-ho, ajuda a perpetuar una festa que lluny de retre’ls-hi un homenatge, esdevé un patiment. A continuació, citem alguns dels elements que atempten contra el seu benestar durant aquest acte:

• Recorregut per carrers d’asfalt enlloc de camins de terra provocant sobrecàrrega del seu sistema ossi i greus problemes als tendons.
• Estrés causat pels sorolls, música i proximitat excessiva del públic.
• Ús de brides amb filet i mos que provoquen patiment i alteracions a les comissures, llengua, paladar i nas.
• Ús d’aclucalls, un sistema de reducció visual que els angoixa, redueix el seu equilibri i coordinació, els priva d’identificar i entendre els elements del seu voltant i els provoca irritació ocular.
• Ús d’esperons i fustes, sistemes d’atenció i càstig.
• Càrrega de pes (tant en animals de tir com de muntura), que provoca hipòxia en els teixits subcutanis, trencaments de les fibres musculars, alteracions biomecàniques, (recordem que els arreus dels carros de vares són contraris al seu moviment natural) i, per descomptat, dolor.
• Procés de transport fins l’emplaçament de la festa i desubicació del seu entorn habitual.
• Procés de doma i privació de llibertat al qual hauran estat sotmesos anteriorment.
• Cosificació dels cavalls que són percebuts com a eina o font d’ingrés i que, un cop ja no són rendibles, són enviats a l’escorxador o venuts al millor postor.

El patiment dels èquids ens passa desapercebut gairebé sempre excepte quan un d’ells cau agonitzant davant nostre, com ha passat en llocs com Terrassa, Barcelona o Torrelles de Llobegat, entre d'altres. No hi ha res tan espectacular com gaudir de la majestuositat d’un cavall en un entorn de llibertat. Si volem conèixer millor a cavalls, ases i ponis, us convidem a visitar els magnífics santuaris d’animals com el d'ADE, Associació en Defensa dels Èquids que tenim a Catalunya, allà es respecta la seva naturalesa i la seva individualitat.

Les tradicions formen part d’allò que som, de la nostra cultura, del nostre passat, parlen de nosaltres, però mai poden ser una excusa per deixar que una situació injusta, explotació i patiment es perpetuï. Una ciutat com la nostra és molt capaç de celebrar els Tres Tombs per a que la festa honori el seu origen: celebrar el sant protector dels animals.